Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.
Produir el seu propi compost és una de les maneres més senzilles de tancar cicles i millorar la fertilitat i l’estructura del sòl dins l’hort ecològic. Tot i així hi solen haver molts dubtes al moment de fer-ne; aquí intentarem resumir el procés bàsic i les coses claus a tenir en compte.
Més que res, hem de tractar la nostra pila de compost com si fos qualsevol mascota que necessita menjar, aire i aigua. El menjar és evidentment matèria orgànica, i com ja és força conegut, n’hi ha de dos tipus – coses fresques, verdes, amb alt contingut de nitrogen; i coses seques, marrons, amb alt contingut de carboni.
L’important és assegurar un bon equilibri entre aquests dos ingredients, cosa que és fàcil, si simplement tapem cada aportació de matèria “verda” amb una capa de matèria “marró” (procediment necessari també si volem evitar l’aparició de mosquetes).
Si, a més a més, complementem cada aportació amb una ruixada d’aigua – sobretot a les vores de la pila on se sol assecar més – en principi ja tindrem la feina feta, si hem ubicat la pila sobre terra (perquè els cucs hi puguin accedir), i a l’ombra (per exemple, sota un arbre) per reduir l’assecatge.
En termes molt generals, el compostatge passa per dues fases – primer amb els bacteris (que desprenen l’escalfor que associem amb el compost, i que pot arribar a uns 70ºC); i després amb altres micro- i macroorganismes, entre els que en destacaríem els cucs. Quan el compost té aspecte de terra, i ja no hi estan treballant els cucs, vol dir que està a punt per fer servir.
Important – aquests no són els clàssics cucs de terra, sinó uns altres cucs (Eisenia foetida) adaptats a la descomposició. En el món de “vermicompostatge” se solen dir “Cucs de Califòrnia”, cosa que crea encara més confusió ja que es troben pertot arreu – si comences una pila, ja t’hi vindran.
Pel que fa a la gestió i manteniment d’una pila de compost, l’altre gran debat és si girar-ho o no. Breument, es pot fer, però no cal. Simplement depèn de la paciència que tinguis ja que si la pila està ben equilibrada, t’acabarà fent un bon compost. Anar girant pot reduir el temps que triga, tot mantenint més activa la fase bacteriana, però evidentment et suposa molta més feina física.
L’única situació que et pot obligar a remenar la pila és si fa una pudor desagradable. Això passa si es crea una situació anaeròbica (sense oxigen), és a dir la pila és massa compactada i/o hi ha massa humitat, però repetim que això no hauria de passar si el contingut és adequat (l’addició de tiges seques va bé, per exemple, perquè solen ser voluminoses i deixen moltes cavitats per a l’aire).
Una altra cosa interessant per fer al costat: si tens accés a moltes fulles a la tardor, pots fer-ne compost de fulles, simplement apilonant-les (i si no en tens gaires, demana’n als veïns abans que en facin una foguera).
A diferència del compost més clàssic amb els seus bacteris, les fulles es descomposen gràcies a l’acció dels fongs, i amb una mica de paciència segons el tipus de fulles, et proveiran una terra extremament adequada per fer planter, i de passada evitaràs la compra de fibra de coco, producte poc local. Animeu-vos-hi.
8 pensaments sobre “Com fer compost”