Males herbes?

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.


Es fa servir sovint l’expressió “males herbes” per referir-se a les plantes espontànies que creixen entre els conreus. Però són realment dolentes? Cal treure-les totes sense miraments?

Moltes plantes espontànies – ben gestionades – poden ser molt útils. Per començar, no hi ha com les flors silvestres per a atreure abelles i insectes beneficiosos per a l’hort.

Per altra banda, amb moltes d’elles – especialment les d’arrels profundes, com ortigues, llengua de bou, pixallits, etc. – se’n poden fer extractes vegetals que aporten nutrients i reforcen les nostres hortalisses.

Una funció semblant poden exercir si les afegim al compost o les posem com a encoixinament entre les plantes.

Altres extractes i infusions de plantes silvestres són útils com a repel·lents, fungicides o insecticides, en cas que realment necessitem recorre-hi.

Algunes plantes silvestres, deixades créixer entre les nostres hortalisses, contribueixen al control de plagues.

I finalment no oblidem que algunes plantes silvestres poden ser un ingredient més dels nostres plats: la crema d’ortigues és excel·lent, els barretets i el borrissol són un bon component per a les amanides i amb l’arrel de pixallits es pot fer cafè; per dir-ne només alguns exemples.

ÚTILS PER A L’HORT:

Extractes vegetals

Per reforçar les plantes, va bé fer servir extractes fermentats d’ortigues, de consolda, de llengua de bou, de pixallits o de qualsevol planta adventícia d’arrels profundes (que porta a la superfície tota mena de nutrients). El procés d’elaboració de l’extracte fermentat – explicat de manera simple – consisteix en posar aquestes plantes en aigua i deixar-les descomposar durant dues o tres setmanes, remenant regularment. Després s’aplica dissolt en aigua – més informació aquí.

Per tal que quan fermenten dins del barril no facin pudor, a la superfície s’hi tira pols de pedra o un grapat de fulles de sàlvia.

Aquests líquids reforçants dissolts en aigua es poden aplicar (regant a terra, millor que no pas sobre les fulles) per reforçar certes hortalisses que requereixen molts nutrients (tomàquet, pebrots, etc.). Igualment es poden aspergir sobre els arbres fruiters. Tant a les hortalisses com als fruiters els va bé per fer-los més productius i també per enfortir-los quan pateixen alguna malura.

Una alternativa als extractes fermentats és utilitzar aquestes plantes espontànies com a encoixinament o fins i tot sota les arrels quan trasplantem plantes molt exigents (tomaqueres, per exp).

Alguns dels extractes vegetals més coneguts:

Ortigues:

1kg de planta fresca en 10l d’aigua. Deixar fermentar 15 dies fins que pari de bombollejar. Filtrar i diluir 1l en 10l; pulveritzar al vespre (sense sol).

(Llegiu aquí: Com preparar extracte d’ortiga)

— Regant o aspergint sobre les plantes: com a reforçant de prevenció i contra malures (exp. mildiu i altres malures de les patates, aranya vermella, entre altres).

— Remullant dins de l’extracte d’ortiga les arrels del que volem plantar: ajuda a l’arrelament.

L’extracte d’ortiga és excel·lent contra qualsevol moment d’estrés d’una hortalissa, per exemple en trasplantar-la o després de podar. És ric en nitrogen i afavoreix la vegetació.

Consolda:

Un extracte ric en potassa i bor. Facilita sobretot la floració.

Pixallits:

Si els deixem fermentar en aigua (extracte de pixallits) es pot aplicar a les hortalisses (dissolt en aigua) com a reforçant de prevenció i contra malures.

 

Barretets – Umbelicus rupestris

Propietats de diverses plantes espontànies:

All rosa o porradell:

És bo plantar-ne entre els rosers. Allunya el pugó i altres plagues. A més, fa que les roses facin més olor, diuen.

Boga o balca:

És una planta molt adequada per als estanys, tot i que cal controlar que no s’escampi massa. Fa una molt bona funció netejadora: assimila els metalls pesants i exporta oxigen a l’aigua. Evidentment, si la tenim per a aquesta funció de neteja de l’aigua, no convé menjar-ne.

Borratja:

És bo plantar-ne entre les tomaqueres per controlar plagues (especialment el cuc de tabac) i vora les maduixeres.

Camamilla:

La infusió de camamilla serveix com a tractament vitalitzador de les plantes i per a la prevenció i cura de malures (pugó, mosca blanca i insectes diversos).

Infusió: 20g de flors seques de camamilla, 1l d’aigua, 10g d’argila. Posar 1l cada 10 l d’aigua. Pulveritzar.

Cua de cavall:

La infusió o decocció de cua de cavall es pot aplicar a les hortalisses com a reforçant de prevenció i contra malures, especialment les criptogàmiques.

També pot constituir un encoixinament nutritiu per a les hortalisses.

Prevenció fungicida – 20g seca + 1l d’aigua. Bullir 20 minuts; macerar 20 hores i després barrejar amb 10l d’aigua + 10g d’argila, i remoure durant 15 minuts mínim. Pulveritzar pel matí.

Donzell (Artemisia absinthium):

En infusió: Insectífug protector dels conreus.

Fumària (Fumaria officinalis):

És indicadora de terres fèrtils i ella mateixa fertilitza la terra quan es descomposa.

Plantes protectores:

Convé tenir-les prop de l’hort – repel·leixen diversos insectes nocius.

Satureja Chamaecyparissus; Anet; Sajolida; Alfàbrega; Hisop; Camamilla; Ortiga; Romaní; Ruda; Tanacet; Valeriana; Borratja; Calèndula; Caputxina; Pixallit; Mentes; Poliol; Sàlvia; Clavell de Moro.

Plantes estimulants:

Milfulles – Especialment per a compostar i com a fungicida; Bardana; Camamilla; Consolda – Especialment per a afavorir la germinació i el compostatge; Falguera – Adequada per a cobrir el compost i encoixinar tomàquets; Ortiga – Ajuda la fotosíntesi; Pixallits; Calèndula – Especialment adequada per a cols i tomaqueres; Fulles de tomaquera – Especialment per a mongeteres, cols, julivert, cebes i altres tomaqueres; Valeriana – Recomanada per a les roses.

Plantes fungicides:

All; Donzell; Bardana – Particularment per a patateres afectades per mildiu; Caputxines – Especialment per a mildiu a les tomaqueres o per a afeccions de les fruites; Cua de cavall; Rave silvestre; Llengua de bou; Sàlvia – Recomanable contra mildiu de patateres; Tanacet – Especialment contra ‘Roya’ de la tomaquera i mildiu de patateres.

Llengua de bou – Rumex

Plantes repel·lents:

Donzell – Contra la mosca de la col, els llimacs, pugó i cuc de la fruita.

Caputxina – Contra mosca blanca i pugó.

Espígol – Molts.

Heura – Contra mosca blanca, pugó, arnes.

Tarongina – Contra pugó, mosquits, mosca blanca, formigues.

Menta – Contra mosca verda, mosca negra i ‘ceniciento’

Ortigua – Contra pugó, arnes i ‘carpocapsa’

Cua de cavall – Contra el cuc de la pera i l’aranya vermella.

Ruibarbre – Contra pugó, orugues i llimacs.

Ruda – Contra llimacs, ratolins, gats, mosques.

Saüc – Contra talps i ratolins.

Plantes insecticides:

All; Consolda; Falguera; Ortiga; Saponària; Saüc.

ÚTILS PER A LA CUINA I PER A LA CASA:

Amb algunes plantes espontànies es poden fer tints, cordes, teixits, cosmètics…

Les  seves funcions medicinals també mereixerien un capítol a part.

Les quatre coses que sabem sobre gastronomia silvestre esperem escriure-les en un proper article.

I vosaltres, quines utilitats doneu a les vostres males herbes?

*Part de la informació d’aquest article ha estat extreta del llibre de Bernard Bertrand, Jean-Paul Collaert y Éric Petiot: Plantas para curar plantas, publicat per La Fertilidad de la Tierra Ediciones.

Anuncis

4 thoughts on “Males herbes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s