El porradell

Collites del verger

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de calendari.)

Aquesta espècie és el conegut porro, l’hortalissa que tots coneixem, però en la seva varietat silvestre; segurament, doncs, l’antecessora de la que tenim als horts.

Porradell

Al nostre verger aquesta verdura hi apareix espontània i nosaltres la deixem progressar i escampar-se d’un any a l’altre. Efectivament, els exemplars que no mengem i que deixem florir i fer el cicle sencer, després donen lloc a nous fillols, que sorgeixen des de la base (igual que passa amb els porros conreats si els deixem fer, sigui dit de passada).

La varietat silvestre mai no es fa tan gruixuda com la conreada – arriba a fer el gruix d’un dit, com a màxim – però és igual de bona i es pot cuinar de la mateixa manera. El seu gust és una mica més intens, entre porro i all, si és que es pot explicar així.

A més, tant vosaltres com els insectes gaudireu de les seves boniques inflorescències en forma de bola, Observeu-les bé a la primavera i veureu aterrar-hi espècies d’abella que només vénen any rere any atretes per les flors de porro i porradell. També altres insectes s’hi aturen, com podeu veure a la foto:

Anuncis

La borratja – 2a part

(Mireu la PRIMERA PART DE L’ARTICLE dedicat a la borratja. I, si el tema us interessa, recordeu que ben aviat oferim un TALLER DE PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES a Phoenicurus. Us hi apunteu?)

Quan la planta comenci a pujar cap a flor, les fulles ja seran un pèl massa punxegudes per a utilitzar-les a la cuina, però llavors serà el torn de les tiges, que podeu collir amb compte de no punxar-vos i pelar-les deixant a la vista l’interior tendre i cruixent, que podeu afegir a les amanides i hi aportarà un lleuger gust semblant al cogombre.

Continua llegint

La borratja

Collites del verger

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, ben aviat dedicarem un taller a les plantes silvestres comestibles)

Borago officinalis. Altres noms comuns: Borraina, Pa i peixet (i, a casa meva, n’hi diem “pa-amb-vi-i-sucre”, com el berenar)

Ja tocava dedicar un article a aquesta verdura del verger. Continua llegint

Novembre al verger

Dies de samarreta i nits de glaçada: així era l’oscil·lació tèrmica a mitjans de novembre. El fred nocturn ja havia fet desaparèixer la majoria de les flors tardorals, però als arbres encara no els havien caigut les fulles i tot el verger tenia un aspecte sorprenentment verd. Continua llegint

Fauna útil al verger – Pol·linitzadors

Aquí us presentem una petita selecció d’alguns ajudants clau al verger. Si aconseguim fer-los fàcil la vida amb una alta diversitat d’espècies de flora, els pol·linitzadors vindran sols al nostre verger i tot el sistema se’n beneficiarà.

 

Si en voleu saber més, d’aquí molt pocs dies fem un curs de Bosc d’Aliments a Cardedeu i poc després a l’ERA de Manresa, farem un curs d’un dia sobre maneres d’atreure bestioles d’aquest tipus (i moltes altres d’útils) al teu hort o bosc d’aliments. Us hi esperem.

Quina pinta tenen els cursos?

Vet aquí un breu recull d’imatges de les edicions anteriors (primavera de 2017) dels cursos de Permacultura, d’Hort Natural i de Bosc d’Aliments.

Aquest cap de setmana i el següent repetim els cursos. Si encara no hi heu vingut, ara és el moment:

 

Abundància de la tardor

P1030772

Els dies s’escurcen però la fresca tardoral no arriba. Dies de sol intens i sense una pluja de debò des de setembre. Un any més, direm que és una tardor estranya, més de platja que de castanyes calentes. Continua llegint

Curiositats que podeu veure a Phoenicurus

Si veniu a fer una activitat a Phoenicurus hi veureu una gran varietat de plantes curioses.

A veure si trobeu a quina imatge correspon cada descripció.

  • Patates que creixen sobre terra.

  • Plantes que creixen 10 m en un any.

  • Una planta que de jove et menges com espàrrecs i de gran en fas cervesa…

  • Més de 20 flors comestibles de colors i formes diferents.

  • Esbarzers que no punxen.

  • Una fulla amb gust de cogombre

Continua llegint

Arriba la segona primavera

Una de les gràcies de viure i estar en contacte amb la natura, en aquest clima, és que quan al final de l’estiu, després de tanta sequedat i calor, quan sembla que ja no plourà mai més, ens hem acostumat a veure-ho tot marró i ja estem avorrits de cels serens, observem com amb la caiguda d’alguna pluja més sostinguda que un mer xàfec i una baixada de les temperatures, tornen a néixer punts verds fins i tot en els llocs aparentment més inhòspits i castigats.

Continua llegint

Les collites al verger en temps de calor

Des de l’abril fins a l’agost veiem oscil·lar el paisatge, des del verd tendre, que es va enfosquint i puntejant de flors, fins a un esclat total de colorisme pur, per anar descendint cap a tons daurats i tocs marronosos.

Les collites, al nostre bosc d’aliments, segueixen la mateixa seqüència: Continua llegint