Novembre al verger

Dies de samarreta i nits de glaçada: així era l’oscil·lació tèrmica a mitjans de novembre. El fred nocturn ja havia fet desaparèixer la majoria de les flors tardorals, però als arbres encara no els havien caigut les fulles i tot el verger tenia un aspecte sorprenentment verd. Continua llegint

Anuncis

Fauna útil al verger – Pol·linitzadors

Aquí us presentem una petita selecció d’alguns ajudants clau al verger. Si aconseguim fer-los fàcil la vida amb una alta diversitat d’espècies de flora, els pol·linitzadors vindran sols al nostre verger i tot el sistema se’n beneficiarà.

 

Si en voleu saber més, d’aquí molt pocs dies fem un curs de Bosc d’Aliments a Cardedeu i poc després a l’ERA de Manresa, farem un curs d’un dia sobre maneres d’atreure bestioles d’aquest tipus (i moltes altres d’útils) al teu hort o bosc d’aliments. Us hi esperem.

Abundància de la tardor

P1030772

Els dies s’escurcen però la fresca tardoral no arriba. Dies de sol intens i sense una pluja de debò des de setembre. Un any més, direm que és una tardor estranya, més de platja que de castanyes calentes. Continua llegint

Curiositats que podeu veure a Phoenicurus

Si veniu a fer una activitat a Phoenicurus hi veureu una gran varietat de plantes curioses.

A veure si trobeu a quina imatge correspon cada descripció.

  • Patates que creixen sobre terra.

  • Plantes que creixen 10 m en un any.

  • Una planta que de jove et menges com espàrrecs i de gran en fas cervesa…

  • Més de 20 flors comestibles de colors i formes diferents.

  • Esbarzers que no punxen.

  • Una fulla amb gust de cogombre

Continua llegint

Arriba la segona primavera

Una de les gràcies de viure i estar en contacte amb la natura, en aquest clima, és que quan al final de l’estiu, després de tanta sequedat i calor, quan sembla que ja no plourà mai més, ens hem acostumat a veure-ho tot marró i ja estem avorrits de cels serens, observem com amb la caiguda d’alguna pluja més sostinguda que un mer xàfec i una baixada de les temperatures, tornen a néixer punts verds fins i tot en els llocs aparentment més inhòspits i castigats.

Continua llegint

Les collites al verger en temps de calor

Des de l’abril fins a l’agost veiem oscil·lar el paisatge, des del verd tendre, que es va enfosquint i puntejant de flors, fins a un esclat total de colorisme pur, per anar descendint cap a tons daurats i tocs marronosos.

Les collites, al nostre bosc d’aliments, segueixen la mateixa seqüència: Continua llegint

Com vols que faci un bosc comestible en tan poc espai?

Tot és possible en el món dels boscos comestibles. Només cal que tinguis clares les teves necessitats, i les de les plantes, i es pot dissenyar des d’un jardí petit fins un terreny més gran, incorporant-hi tota mena de plantes útils.

Aquí ho il·lustrem amb un petit tros nostre, que no forma part directament del nostre verger, però que poc a poc hem convertit en el que vindria a ser un jardí comestible. Continua llegint

Faisà i faisana s’han trobat

Després de tants dies d’inútils esgarips i esborifaments de plomes, per fi els esforços del “nostre” faisà han donat resultat. Una faisana ha aparegut tot d’una i els hem vist passejar junts, amunt i avall del camí que porta al nostre verger. Una notícia feliç.

Ara sí que tot ja és ben florit i la primavera avança a grans gambades. Massa ràpid i tot, es diria. La calor ha fet avançar la grana i tants dies sense pluja han aturat el creixement. En alguns moments el paisatge s’assembla sospitosament a l’estiu…

Continua llegint

Ja arriba la primavera

(Escrit el 15 de març de 2017)

Quin març tan assolellat, quin cel tan clar…

Poc a poc el verger s’acoloreix i es perfuma, com un dandi que es prepara per anar al ball. Es guarneix el cap amb flors tendres de presseguer, de cirerer; els peus, amb poncelles grogues de pixallit, amb cordonets de fumària, amb botonets de maduixera. Com una dama empolainada, dansa la carolina, bressada pel vent.

Per damunt dels nostres caps, xurrubins, pigots i puputs competeixen per fer notar la seva cantarella, mentre el faisà continua passejant-se, fatxenda, buscant encara una femella.

Alguna cosa passa… Ensumeu, escolteu, obriu els ulls. Ja arriba la primavera?

Continua llegint

Tot reviu

Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida
Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida

Tot reviu.

Teniu raó: no havia pas mort;

només dormia

el seu son hivernal

 

Continua l’atmosfera hivernal a Phoenicurus. Però a partir de mitjans de mes ja comencen a veure’s els brots de la vida que reneix, entremig dels branquillons secs deixats enrere per la vida anterior. El cicle poc a poc recomença, el món es deixondeix.

p1020967-red-i-escapcat Continua llegint