Qui diu que no es pot fer gran cosa a l’hort a l’hivern?

p1040384I tant que se’n poden fer, de coses. Per alguna raó, hi ha una idea estesa i errònia que en general no es pot esperar fer cap collita entre octubre i maig. Podria ser el cas si fóssim a Finlàndia, però en el clima d’aquí, no hi ha excusa. De fet, l’hort d’hivern és molt agraït – poca feina i collites molt variades. Què hem de tenir en compte, doncs, si volem estar menjant hortalisses fresques del nostre propi hort durant tot l’any?

Sens dubte, el més important seria poc més que una mica de planificació – si omplim tot el nostre espai amb les solanàcies (tomàquets, pebrots i albergínies) a l’estiu, fàcilment se’ns passarà el moment de plantar. Penseu que si volem collir a l’hivern, hem de sembrar i plantar principalment a finals d’estiu – així les plantes tenen la tardor, amb la seva humitat i temperatures més suaus per anar creixent. Si esperem que els típics conreus d’estiu acabin els seus cicles per pensar en l’hivern, ja no hi serem a temps.

p1010168-redEvidentment, és fàcil de dir quan un té prou espai per combinar-ho tot, però fins i tot en espais més reduïts, hauria de ser possible. A més, per a la salut i fertilitat de l’hort a llarg termini, interessa molt fer bé l’hort d’hivern, en relació amb les rotacions. Si només plantem solanàcies, i sempre al mateix lloc, són molt més probables malalties i una productivitat minvada.

Per tant, aprofiteu el que queda d’aquest hivern per fer una mica d’organització de cara a les properes temporades – mireu el calendari aquí (sobretot si esteu gestionant un hort escolar, us heu d’espavilar a l’inici de l’any escolar per no trobar que totes les collites arriben quan ja no hi ha ningú al centre). Quan arribi l’agost, ja estareu a punt per anar plantant de tot el que es menjarà a l’hivern. Els primers dies segurament seran delicats, ja que encara pot fer força calor, però després només cal una mica de paciència, i veureu com la collita per l’àpat de Nadal pot ser una de les més variades de tot l’any. Bon profit.

p1020884-red

Us presentem el cistell hivernal:

Fulles suculentes com cols, canonges, escarola, espinacs, xicòria i rúcula;

Arrels cruixents com pastanagues, raves, remolatxes, naps, nyàmeres i salsifins;

Delicadeses tendres com col-i-flors, bròquils, bròcoli, col-i-raves, porros i calçots.

 

 

Anuncis

Collites del verger: el crèspol

img_2950-diplotaxisEl crèspol (Diplotaxis tenuifolia) és una planta de la família de les bràssiques, que creix espontània a Europa, sovint als camins i marges. Amb ben poques exigències, és fàcil de conrear i reproduir de llavor. Continua llegint

Collites del verger: el levisc

p1100554

El levisc – de nom científic Levisticum officinale – és una planta pluriennal que, al nostre clima, arriba a fer uns 60 a 80 cm d’alçada. Té diverses parts comestibles: fulles, arrels i llavors – aquestes darreres com a condiment.

Les seves flors, com les de la majoria de les plantes de la família de les umbel·líferes, són molt bones atractores de fauna auxiliar. I no oblidem que, tal com indica el seu nom, també té propietats medicinals. Continua llegint

Collites del verger: la Pimpinella saxifraga

pimpinella-s-2-red

La Pimpinella saxífraga, també coneguda com a matafaluga de prat, és una planta de la família de les apiàcies – és a dir una cosina de l’api, del julivert, de la pastanaga, etc. -, nativa d’Europa i de l’Àsia occidental.

pimpinella-s-3-redÉs una de les nostres preferides per afegir, crues, a l’amanida; o per menjar cuites com a verdura: bullides, en truita, en empanades, afegides a la sopa… Continua llegint

Collites del verger: la grosella

Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?

Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força. Continua llegint

Receptes cooperativistes

Fa quatre anys, quan es van començar a repartir les primeres cistelles de verdures a la cooperativa “Cardedeu Autosuficient“, vam deixar una llibreta al local perquè els mateixos membres poguessin intercanviar idees inspiradores, quan es trobaven amb 5kg del mateix producte, o la mateixa hortalissa durant cinc mesos seguits. Continua llegint

El cilantre

El cilantre és una planta condimentària, de la mateixa família que l’api o que el julivert – de fet, a vegades al cilantre se l’anomena “julivert xinès” – que es fa servir sovint a la cuina asiàtica i a la Mediterrània oriental. Continua llegint