“La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu”

Hi havia una vegada una teulada trencada d’uralita, al costat d’un bosc comestible:

p1090817p1090821

Per sota no s’hi feia res – era fosc, humit, i a punt de caure:

p1090823En algun moment, una gent que devia tenir massa temps lliure va decidir que s’havia de refer, però no pas mica a mica, sinó tot de cop, i sense cap experiència prèvia, perquè no fos massa fàcil tot plegat.

Així doncs, posem-nos-hi. Primer, fora l’uralita:

p1090835

Després d’un any de reflexions i recerques, fora també les bigues velles – algunes podrides, algunes corcades, però algunes aprofitables per altres projectes:

p1010251

I, de cop, la realització de la quantitat de feina de paleta necessària per preparar la paret principal i les columnes – un veritable aprenentatge per uns veritables principiants:

p1010291

Això sí amb morter de calç hidràulica, sorra recollida a la finca mateixa, i totxanes i pedres recuperades del mateix cobert:

p1010314

Arriba un gran moment – el muntatge de les primeres jàsseres i bigues noves – el primer que dóna una sensació de progrés:

p1010394 p1010384

 

 

 

 

Tornem a la feina entretinguda – s’ha d’anar anivellant bigues, i omplint tots els espais entre bigues:

p1020028

A la paret del sud, o bé amb blocs de vidres:

p1020077

O bé amb ampolles reciclades:

p1020082

Al nord, en canvi, fem els primers intents de la vida de fer servir ‘cob‘ (= terra argilosa, aigua, sorra i palla):

p1020058 p1020066

 

 

 

 

Així doncs, cap a la banyera a trepitjar i remenar:

p1020094

p1020045a

 

Un segon moment clau – la posada de les plaques d’OSB (la propera vegada espaiarem les bigues d’una manera que no s’hagi de mesurar i tallar mil·limètricament cada placa):

p1020141

Poc a poc, el sostre va agafant forma:

p1020196Fins que, deu dies després, per fi ja està tot tapat i protegit:

p1020220 p1020222

 

 

 

 

I com ho tenim a sota?

p1020213

Aquí fem una pausa, i d’aquí uns dies vindrà la segona part, on es revelarà com es va acabar de fer (si és que es va acabar).

Anuncis

3 thoughts on ““La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu”

  1. Alicia 10 Octubre 2016 / 17:53

    Us ha quedat genial! quina feinada nois, felicitats. Gràcies per compartir-ho amb aquest reportatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s