L’interès d’un bosc comestible davant el canvi climàtic

El balanç meteorologic de l’any 2015 a Cardedeu va ser una temperatura mitjana d’1,7ºC sobre la mitjana de 65 anys (amb alguns mesos fins a 3,5ºC per sobre), acompanyat per una pluviometria de 70% de la mitjana.  A més, com a molts altres llocs, no hi va ploure entre el 3 de novembre i el 7 de febrer de 2016 – 95 dies sense pluja.  Enfrontats a un panorama de contínuament batre records no desitjats, i de patir extrems (sobretot de calor i sequera), el fenomen del canvi climàtic ja no es un concepte llunyà, i ja és hora que busquem solucions senzilles i efectives.

Sense voler entrar en debats més amplis, sembla força obvi que aquest tema hauria de ser la prioritat a tots els nivells de la societat. Malauradament el paradigma de creixement infinit segueix manant, i en quasi tots els àmbits de la vida s’ha creat una distància molt gran entre els ciutadans-consumidors i l’origen de tot el que necessiten (sigui fonamental o només percebut així). Així ens passa que, en referència a la sequera hivernal, la gent ens comentava “us deu anar malament, oi, a vosaltres que treballeu al camp?”, com si a ells no els afectés , com si el que menja tothom no depengués gens de la natura.

Evidentment, quan es parla de certs macrotemes com el canvi climàtic, fàcilment ens pot deixar amb una certa impotència, i, per tant, es tracta més aviat de reduir la nostra perspectiva i actuar allà on realment puguem tenir influència i veure directament els resultats tangibles de les nostres pròpies accions. Per això, en línies generals, creiem en una agricultura/societat feta:

  • A escala humana – coneixent les persones amb qui ens interrelacionem; físicament treballant juntes, preferentment amb eines que controlem, i no depenent de màquines que ens controlen;
  • A escala local – creant una xarxa socio-econòmica forta i sostenible, on tothom pugui satisfer les seves necessitats, i contribuir al bé comú d’una manera enriquidora;
  • Amb un plantejament regeneratiu – mirant de millorar i no només conservar l’entorn natural (que no necessàriament vol dir intervenir a tort i a dret).

Evidentment, tal com s’ha vist en moltes petites iniciatives locals, l’horticultura pot ser una manera de sembrar una llavor figurativa i contribuir a implementar els canvis necessaris, tot aportant satisfacció física i anímica a la gent. Tanmateix, les hortalisses típiques i més conegudes, conreades de les maneres més convencionals, tenen dos grans inconvenients:

  • Alta dependència d’aigua
  • Alta dependència de nosaltres (temps i esforços per protegir-les contra la natura – fauna, flora, clima etc.)

Per això, reivindiquem aquí la creació de sistemes permanents, tal com el “bosc comestible“.  Els avantatges són nombrosos, i inclouen:

  • El fet de no remoure/no llaurar la terra, encara que sigui possible dins el context d’un hort, esdevé essencialment obligatori quan les plantes conreades hi són permanentment. Es pot llegir aquí algunes raons per conrear així.
  • Igualment, sempre mantindrem la terra encoixinada dins un bosc comestible, inicialment pot ser amb algunes aportacions de fora, però a la llarga el sistema fàcilment serà autoregulat en aquest sentit;
  • La conseqüència dels dos punts anteriors serà un sòl de millor qualitat – més ben estructurat, amb més presència de matèria orgànica i de vida, i millor retenció d’aigua i nutrients – afavorint els cicles de fertilitat naturals;
  • Si tot està ben dissenyat, una vegada feta les plantacions, tindrem un sistema que requereix poc manteniment i poques intervencions en general (a part, és clar, de les collites abundants), deixant més temps lliure per gaudir de la vida i fer coses com ara escriure articles al bloc;
  • Un típic bosc comestible sol tenir entre 200 i 500 espècies plantades (comparat a les 20 d’un hort). Encara que s’hauria de tractar de qualitat i no només quantitat, en aquest cas, ens interessa que hi hagi aquest alt nivell de biodiversitat, perquè a través de les interrelacions beneficioses, tot s’autoreguli, i el concepte de “plaga” ja no hi existeixi;
  • Sense la necessitat de grans insums (màquinaria, adobs etc.), però alta productivitat  – gràcies a un aprofitament tetradimensional de l’espai – ens trobem amb un sistema agrícola altament eficient, comparat amb l’agricultura industrial, on típicament es necessiten 10 unitats d’energia per a produir 1 unitat d’energia en forma d’aliments;
  • Amb un sistema radicular molt més potent que les hortalisses anuals (i encara més si s’ha pogut sembrar la llavor directament in situ), les plantes plurianuals al bosc comestible tindran necessitats d’aigua molt més baixes, essent, doncs, molt més resistents durant èpoques de sequera;
  • Gràcies a aquests policultius, la seva funció de proveir-nos d’aliments estarà coberta per moltíssimes plantes, assegurant-nos, doncs, collites diverses durant tot l’any.

En general, un bosc comestible ens permet, doncs, crear un espai no només sa i abundant, sinó també bonic – en fi, un verger.

Verger Phoenicurus

Anuncis

One thought on “L’interès d’un bosc comestible davant el canvi climàtic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s