Com fer planter

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.


Evidentment, si ens hem animat a guardar llavors, per força haurem de saber com fer planter per poder anar reproduint aquelles mateixes llavors. En canvi, avui dia, el més habitual per a molts hortolans és anar dos cops l’any al planterista per comprar tot el que calgui per les temporades d’estiu i hivern.

Evidentment, no té res de dolent en si, però si busquem un lligam més fort amb l’hort – tant l’espai com l’activitat – té moltíssim sentit produir el nostre propi planter, provenint de les nostres pròpies llavors, és clar.

Preparar el planter no hauria de suposar cap dificultat – després de tot, una de les raons principals per fer-ho així és justament facilitar l’obtenció de plàntules sense el grau d’atzar que pot passar si tirem llavors molt petites directament a terra.

Més que res, l’ingredient clau és l’atenció – des de la sembra fins el traspantament, cal una dedicació diària (com si fos una mascota més) al planter, ja que es tracta d’un procés delicat, i, d’una certa manera, “artificial”. Sort que moltes de les hortalisses més comunes, s’han adaptat/seleccionat pel fet que poden, més o menys, aguantar el trasplantament posterior.

En general, els avantatges de fer planter (en comptes de fer sembra directa a terra) són:

* Més control sobre el procés;

* Possibilitat de protecció de llavors i plàntules contra animals i clima;

* Es fan servir menys llavors i amb una taxa de germinació més alta;

* Possibilitat d’avançar la temporada i de fer una successió molt seguida de cultius.

Foto: Joan Ramon Patón

En canvi, els inconvenients principals inclouen:

* La sembra pot resultar més entretinguda.

* Es requereix una atenció constant, sobretot en dies de sol.

* Amb tant poca terra a cada alveol, el risc de manca de nutrients i d’assecament és elevat.

* El procés de trasplantament genera cert risc de dany de les arrels i pot ralentir el creixement.

* El fet d’haver de trasplantar genera una segona feina.

Què s’ha de tenir en compte, doncs?

* Hem d’aconseguir un substrat adequat – és a dir, que tingui la capacitat de retenir aigua, i, alhora, drenar, i a més que pugui proveir la plàntula amb els nutrients que requereixi. Per això una “recepta” habitual és una barreja d’humus de cuc (nutrients) i fibra de coco (drenatge). La nostra és compost de fulles, compost ben madur i sauló (sorra de granit).

* Hem de tenir algun recipient adequat, que pot ser reciclat (pot de iogurt, cartró de paper de wàter) o comprat (safata d’alveols de plàstic o porexpan).

* Preparem el subtrat, i li donem la saó adequada, ja abans de passar al recipient. Un cop fet això, omplim bé el recipient, apretant prou perquè no quedin espais buits de terra.

* Es posen les llavors dins cada alveol, tapant-les a una profunditat de dues o tres vegades el seu diàmetre, i tornant a apretar lleugerament perquè la llavor estigui ben en contacte amb la terra al seu voltant.

* Sempre és millor sembrar més llavors del compte i haver-les d’aclarir que fer curt – pot saber greu, “sacrificar” plantetes així, però tenint llavors pròpies, un sol tenir una quantitat tan excessiva que s’ho pot permetre.

* La dificultat principal que un pot trobar és com mantenir les condicions d’humitat i escalfor necessàries per la germinació fins el naixement de la planta. No interessa regar massa – ni en quantitat ni en freqüència – ja que, en el cas de llavors molt petites, es pot arribar, fins i tot, a fer sortir la terra amb les llavors de l’alveol amb un raig massa fort. Per tant, pot interessar tapar (amb una tela o un cartró) la safata – quasi totes les hortalisses poden germinar a la foscor – i així retenim durant més temps l’humitat adequada. Una vegada nascudes, ho treiem, perquè puguin començar a fer la fotosintesi.

* A continuació resulta millor tenir el recipient dins una safata més gran que permet regar des de sota. Després de tres a vuit setmanes així tindrem un planter viu i fort, a punt per passar a l’hort per seguir el seu cicle, i donar els seus fruits desitjats.

Advertisements

One thought on “Com fer planter

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s