Convertint problemes en solucions #1

Si volguessis aprendre més sobre la Permacultura, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si tens un espai (pati, jardí, finca) que t’agradaria refer d’una manera holística, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.


 Un repte des del primer dia de l’hort ha sigut com controlar l’avanç de les moreres de paper (Broussonetia papyrifera) que ja vam trobar ben establerts en quasi un terç del terreny.

Sembla ser que és un arbre provinent d’Àsia que es va introduir aquí per raons decoratives. El problema és que té una capacitat increïble d’escampar-se, principalment per mitjans vegetatius, amb arbres nous brotant de les arrels força superficials que té (fins a 15m de l’arbre mare, a vegades).

Encara que s’acabi fent en algun moment futur, no hem arribat a eliminar-los del tot, però, per altra banda, hem après a compartir l’espai, ja que al llarg dels anys, hi hem trobat diversos usos:

i) A l’inici de la creació de l’hort, expressament en vam deixar uns quants per poder tenir un racó més ombrejat, i així plantar a sota algunes coses que necessitaven aquestes condicions;

ii) Com que els arbres estan ben ramificats a les puntes de les branques, en podem aprofitar per fer enfilar les pesoleres;

iii) Ens ofereixen una font de llenya per l’hivern, sigui a casa, o per calçotades a l’aire lliure;

iv) Es poden tallar rebrots tendres a l’estiu per fer servir com encoixinament, i, igualment la caiguda de fulles a la tardor ens regala una altra font de matèria orgànica;

v) Després de tallar uns arbres més grans i gruixuts aquest hivern, vam inocular els troncs amb espores de bolets per convertir la fusta en menjar – en un article futur mirarem d’explicar com va aquest experiment;

vi) Una altra novetat d’aquest any ha sigut triturar uns quants metres cúbics de branca petita – després de triar les més maques per les pesoleres – i així tenir el nostre pròpi BRF (bois raméal fragmenté en francés) per encoixinar els arbres fruiters;

vii) També fa uns fruits comestibles, però malauradament és una espècie dioica, i resulta que, al menys dins l’hort-verger mateix, només hi tenim arbres mascles.

En conclusió, sí que els hauríem pogut arrencar tots sense reflexionar, però amb una mica d’observació i imaginació – curiosament dos principis permaculturals – un acaba trobant utilitats d’alguna cosa que per un altre seria una nosa.

Morera de paper a l’hivern – el terç de dalt per triturar (o pesoleres); el terç de mig per llenya; el terç de baix per fer crèixer bolets. Qui en deia planta invasora?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s