El reg

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.


Quan i quant regar:

Convé no regar per sistema. Cal tocar la terra per veure si cal. Convé que la terra tingui bona saó (el punt exacte d’humitat que les plantes requereixen; ni massa aigua ni massa poca). Si cal triar, més val que les plantes passin una mica de set, que no pas ofegar-les.

PROVA PER SABER SI TENIM BONA SAÓ

* Mètode casolà:

Quan agafem un grapat de terra i el premem es fa una bola, però es trenca en pressionar-la. Si no es fa la bola, és que falta aigua. Si la bola no es trenca en pressionar, és que té massa aigua.

* També existeixen al mercat uns “higròmetres de vareta” que ens donaran una mesura molt més precisa.

  • Freqüència de reg:

En general, el reg freqüent i amb poca aigua genera un desenvolupament superficial de les arrels. Més val regar amb menys freqüència però abundantment,  i després procurar que l’aigua es mantingui al terra (exp. encoixinant).

  • Segons l’estació, el clima i el moment del dia:

– A l’estiu, millor regar a l’alba o al capvespre. Quan es rega, fer-ho abundantment

– A l’hivern, es pot regar a qualsevol hora. Un moment especialment propici, però, és al migdia. Cal evitar el capvespre perquè l’aigua no absorbida es podria glaçar.

– No regar per aspersió en moments de vent o molta calor.

– Amb sistema de reg per degoteig o per exsudació qualsevol moment del dia és bo per a regar.

  • Segons l’hortalissa:

Cal regar diferent per a cada espècie. En general, les hortalisses de fulles amples i sucoses requereixen aigua en abundància; mentre que les fulles estretes són indicadores de menor necessitat hídrica.

Les hortalisses que més reg necessiten (2 l per planta, regularment) són: escarxoferes, escaroles, cols, col-i-flors, enciams, bledes etc.

I les que en necessiten menys (½ l d’aigua per cada 10 l de terra) són: alls, cebes i plantes medicinals.

  • Segons l’etapa de desenvolupament de la planta:

Hi ha fases en algunes plantes – exp. durant la primera floració de mongetes i tomàquets – en què convé no regar-les. Si es reguen massa, s’esporguen, que vol dir que perden la flor.

FREQÜÈNCIA DE REG SEGONS EL TIPUS D’HORTALISSA I L’ETAPA DE DESENVOLUPAMENT

– Hortalisses de fulla: Regs regulars.

– Hortalisses de fruit: — Poc reg en les primeres floracions.

                                                       — Reg regular un cop quallats els fruits.

                                                       — Reg copiós després de cada recol·lecció.

– Hortalisses destinades a ser conservades (exp. alls, cebes, tomàquets de penjar): Reg regular durant el creixement però escàs o nul en les últimes fases.

Reg en tests i taules de conreu:

Cal més regularitat. Deixar eixugar el terç superior abans de tornar a regar.

Mancança d’aigua:

Quan a les plantes els manca aigua, ho demostren mitjançant diversos símptomes (és aconsellable fer l’observació detallada de les plantes a la tarda):

  • Marciment de les fulles, especialment quan ho observem fins i tot en els brots més tendres.

  • Inclinació de les tiges.

  • Caiguda de flors i fruita.

En cas d’emergència per manca d’aigua, convé ombrejar les plantes (o esperar a la posta de sol) i llavors regar-les per aspersió, a intervals regulars i esperant que, entre una aplicació i la següent, les fulles absorbeixin l’aigua. Després, regar abundantment.

Regar en excés:

Regar en excés pot provocar diversos problemes:

  • Drenatge de nutrients.

  • Aparició de malalties criptogàmiques.

  • Fer créixer les plantes ràpid però fer-les tornar més fràgils, vulnerables i amb menys qualitat nutritiva.

Tècniques de moderació en el reg:

  • Regar les plantes quan ho necessiten – no és bo excedir-se.

  • Distribuir les plantes pensant com aprofitar al màxim el reg.

  • Regar més les plantes quan són joves i deixar de regar quan s’apropa la recol·lecció (així agafen més gust).

  • No regar massa conreus d’arrel; si no, tindrem una planta molt alta però amb poca arrel.

  • Evitar deixar zones de terra nu.

  • Encoixinaments (han de ser espessos) – eviten l’evaporació – i cobertures permanents.

  • Plantar espès: les plantes fan ombra sobre el terra i eviten l’evaporació.

  • Respecte a desherbar, hi ha dues posicions oposades. Tenint en compte el que acabem de comentar al punt anterior, una de les opcions troba adequat mantenir una capa de plantes cobrint el terra i les plantes espontànies ajuden a aquesta funció. L’altra, en canvi, considera que les plantes espontànies “prenen” aigua als conreus i per tant convé desherbar bé.

  • Així mateix, en terres de secà, que no es poden regar, uns dies després de la pluja convé binar – és a dir, remoure la superfície de la terra – per trencar-ne la capilaritat. Així l’aigua s’evaporarà molt menys i es mantindrà més temps a terra. Aquesta pràctica és habitual, per exemple, entre ametllers, oliveres, garrofers i vinya.

  • Plantar closos vegetals.

  • Conreu en terrasses o realització de “canals” seguint les corbes de nivell.

  • Crear una gran zona de captació d’aigua de pluja i concentrar-la.

  • Construcció d’estanys i basses.

  • Ús màxim de matèria orgànica per tal de fer augmentar constantment l’humus (que té una alta capacitat de retenció de l’aigua).

  • Triar les varietats adequades.

  • Fer llavors pròpies (més adaptades).

  • En terres compactades, esponjar-les amb la fanga abans del conreu.

  • Optar per un reg localitzat de les plantes.

  • Fer una fosseta al voltant de cada planta per tal de retenir l’aigua.

  • Regar al vespre-nit.

  • Ús de malles d’ombrejat, canyissos o altres sistemes que evitin l’excés de transpiració de les plantes.

Tipus d’aigua:

– Aigües poc mineralitzades: Hi ha hortalisses molt sensibles, com pastanagues, maduixeres, mongeteres, enciams i cebes, que requereixen aigües poc salinitzades.

– Aigua salinitzada: Les hortalisses que resisteixen les aigües lleugerament salinitzades són els melons, les remolatxes i els tomàquets.

– Aigua amb clor: Cal deixar-la reposar, en una bassa, per exemple, abans de regar; així s’evaporarà el clor.

Sistemes de reg:

  • El que té un grau d’eficiència més alt és el reg per degoteig (ja sigui interlinial o per exsudació)

  • El més ineficient és el reg per inundació.

Reg per inundació:

El reg per inundació té l’inconvenient de no permetre regular bé la quantitat d’aigua present al terra, passant de períodes d’excés a altres de carència.

L’avantatge principal que té és que no requereix inversions en infraestructura.

Cal tenir una bassa o dipòsit a una alçada superior a l’hort. Des de la bassa, un canal porta l’aigua cap a l’hort i, dins de l’hort, es distribueix per altres canals com branques, fins arribar a tots els racons. Cada branca està bloquejada amb muntanyetes de terra, que es van retirant i tornant a posar amb una aixada per tal que es vagi escampant l’aigua amb l’ordre que volem.

Reg aeri – aspersió, micro-aspersió, mànega:

És el més semblant a la pluja. Té l’avantatge de crear humitat ambiental, cosa que alguns cultius requereixen (exp. mongetes).

És el tipus de reg adequat per a conreus de farratges, plantes de fulla ample (exp. bledes), arrels (pastanagues, remolatxes) i per a la germinació de llavors sembrades al vol.

En canvi, no és recomanable per a les plantes sensibles a malalties criptogàmiques (tomàquets, cogombres, melons, etc.)

També té l’inconvenient de l’elevat grau d’evaporació.

Microaspersió:

Una de les variants del reg per aspersió però menys dificultós de moure.

A més, requereix poca inversió i funciona bé amb aigua a poca pressió.

Reg per degoteig:

Aquest sistema de reg es pot combinar fàcilment amb encoixinament.Les mangueres utilitzades per aquest reg les trobarem en forma de tub o en forma de cinta. La cinta té un cost més baix però té l’inconvenient d’haver-se d’instal·lar formant una línia recta, mentre que el tub té major durada i permet fer esses i línies corbes.

Exsudació:

Manté l’estructura esponjosa del terra. L’infrastructura té llarga durada i no requereix molta pressió de l’aigua.

En el reg per degoteig, l’obstrucció per calç és un problema habitual. Per tal d’evitar-la hi ha diversos sistemes. En primer lloc convindria protegir del sol els tubs posant-hi un encoixinament a sobre. Un altre sistema pot ser posar imans als inicis de les mangueres, cosa que evita la cristal.lització de la calç.

Per netejar la calç que ja s’hi ha dipositat, es pot posar les mangueres cargolades dins d’un recipient amb vinagre.

Si no es prenen mesures de manteniment, caldrà canviar els tubs cada cinc o sis anys, aproximadament.

Anuncis

One thought on “El reg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s