El calçot

Les cebes són hortalisses biennals, és a dir, que tenen un cicle de dos anys. Si ens les mengem com a cebes, vol dir que les collim durant el primer any. Si, en canvi, les deixem rebrotar en el segon any, obtenim els anomenats ceballots o calçots (ceballots que han estat “calçats”: s’ha fet una pila de terra al seu voltant perquè quedessin més tendres).

El calçot, doncs, té totes les virtuts nutricionals de la ceba (amb el seu ampli ventall de vitamines i minerals), però, a més, conté uns enzims antioxidants que fa que se li atribueixin propietats anticancerígenes.

Encara que la manera més coneguda de menjar-los és organitzant les famoses “calçotades”, de fet els calçots es poden emprar a la cuina de manera similar a la ceba tendra. Això vol dir que se’n poden incorporar en els sofregits i guisats, es poden menjar arrebossats o en truita.

Calçots arrebossats:

Escaldeu els calçots, escorreu-los bé i, tot seguit, arrebosseu-los amb ou i farina i fregiu-los.

Els podeu acompanyar amb la salsa de calçots tradicional (feta amb ametlles, avellanes, tomàquets, nyores, all, oli, vinagre, sal i pebre).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s