Permacultura a l’hort – Una introducció

Si volguessis aprendre més sobre la Permacultura, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si tens un espai (pati, jardí, finca) que t’agradaria refer d’una manera holística, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.


La paraula permacultura és una contracció, que significa “agricultura permanent” o “cultura permanent“.

En el seus origens com a moviment –  que se situen a Austràlia a finals dels anys 70, amb els noms propis de Bill Mollison i David Holmgren, els seus creadors – sorgeix com a reacció a l’agricultura industrial convencional, considerada com a causant  d’una espiral de decadència que condueix a problemes ambientals de tota mena. En oposició, la permacultura és concebuda com a disseny o concepció de sistemes agraris sostenibles, basats en l’observació i imitació dels patrons de la naturalesa.

Des de ben al principi, però, ja es veu la necessitat de tenir en compte l’entorn natural, però també social i cultural, en el qual s’insereix cada sistema agrari. Al mateix temps, el moviment de la permacultura desplega unes reflexions més abstractes i de base filosòfica, que li permeten anar molt més enllà dels límits del disseny d’espais agraris. D’aquí que la permacultura es pugui considerar de manera més general com a “concepció de sistemes sostenibles”: cultures permanents.

La permacultura es marca una base ètica, concretada en tres objectius de caràcter molt general, vinculats als aspectes natural, social i econòmic: cura de la Terra; cura de les persones i repartiment equitatiu dels recursos.

El respecte a aquest pensament ètic i l’observació de la natura, permeten que cadascú determini uns principis d’actuació concrets. Amb tot, els més àmpliament difosos i adoptats són la dotzena de principis establerts pels seus fundadors: els de Bill Mollison, per una banda, i els de David Holmgren, per l’altra. En propers articles anirem fent referència a cadascun dels principis definits per Mollison (que nosaltres hem reordenat i reagrupat de la manera següent):

Ús de patrons

Diversitat i sistemes naturals

– Successió natural

Ús de l’energia – en cicles -. Sistemes auto-regulats

– Únic element – moltes funcions

– Única funció – molts elements

Planificació energèticament eficient

– Posició relativa – Relacions beneficioses

Escala adequada i tecnologia apropiada

Actitud adient

Les bases ètiques i les concrecions en forma de principis, permeten que la permacultura es desplegui i es pugui aplicar a múltiples branques vinculades a una manera de viure sostenible: agricultura, bio-construcció, energies verdes, associacionisme, consum responsable

La permacultura és una manera de pensar holística, en la que el sistema (un hort, un entorn urbà, un bosc…) és contempla globalment, com un tot, dins dels quals cadascun dels elements que el forma no és considerat únicament individualment sinó, sobretot, en relació amb els altres.

Bill Mollison feia servir l’anomenada “paràbola de la gallina” per explicar aquests conceptes. L’evoquem a la nostra manera:

Agafem la gallina com a exemple d’un dels elements del nostre sistema. De cada element – així doncs, de la nostra gallina – n’hem de conèixer bé les necessitats, les característiques i comportament, i els productes que genera. L’objectiu seria cobrir les necessitats mitjançant els recursos que ja tenim (sovint aportats per altres elements del sistema) i utilitzar tots els productes sortints que l’element considerat genera. Podem, per exemple, alimentar parcialment la nostra gallina amb els rebuigs orgànics (restes d’hortalisses i fruita) sortints de la nostra cuina; i podem utilitzar la gallinassa per incorporar-la al compost que després alimentarà les nostres hortalisses i els nostres arbres fruiters. Així, d’una manera simple, hem creat un cicle tancat dins del nostre sistema – el treball en cicles serà una de les estratègies claus de la permacultura.

Aquelles necessitats que haguem de cobrir amb elements forans ens provocaran despeses i feina (això ens passarà si hem de comprar i anar a cercar sacs de pinso, per exemple) ; i els productes sortints que no sapiguem “reciclar” dins del sistema, ens generaran pol·lució (només cal pensar en els problemes d’excessos de purins, ben coneguts a Catalunya).

Situant estratègicament els diversos elements del nostre sistema, ens fem la vida més fàcil. Aquí els ànecs tenien la caseta just a sota d’un arbre fruiter i així ells mateixos es servien directament part del seu aliment. Tenien una basseta al costat – cobrint una altra de les seves necessitats bàsiques – i no gaire lluny hi havia l’hort, on se’ls conduïa quan calia perquè es mengessin els llimacs, evitant que es convertissin en una plaga.

Els nostres objectius, des del punt de vista de la permacultura, doncs, es poden plantejar així:

– Conservar i regenerar l’entorn natural.

– Minimitzar les aportacions i recursos externs.

– Reduir la nostra feina. Reduir el material de rebuig.

En resum, crear cicles sostenibles i abundants.

Anuncis

2 thoughts on “Permacultura a l’hort – Una introducció

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s